dissabte, 25 d’octubre de 2014

Crònica de la Reebok Spartan Race Barcelona

Resultat final: 153è classificat de 1900 finishers! Després de dies d'esperar la classificació final, ja puc dir quina posició he ocupat i fer una petita crònica de com va anar, així que començo...

El passat cap de setmana del 27 i 28 de setembre, a Les Comes (Barcelona; prop de Súria), es va disputar per primer cop la Spartan Race a Catalunya. Esta és una cursa d’obstacles que té els seus orígens a Estats Units i poc a poc ha anat agafant renom per tot el nom fins a convertir-se en una de les millors curses (sinó la millor) d’obstacles. Hi ha 3 modalitats diferents: la Sprint amb una distància aproximada de 5 kilòmetres i uns 15 obstacles; la Super amb una distància aproximada de 13 kilòmetres i uns 21 obstacles; i per últim la Beast, amb una distància aproximada de 20 kilòmetres i uns 26 obstacles.

El dissabte 27 es realitzaven les proves de Super i Beast, i el diumenge 28 la Sprint. En el meu cas vaig participar en la modalitat Super per provar com era este tipo de cursa. Cal a dir que el motiu d’apuntar-me va ser molt fortuït, ja que ho vaig trobar per un anunci del Facebook, i ja feia temps que tenia el “cuquet” de fer una cursa d’este estil, ja que a Barcelona l’any passat vaig estar a punt d’apuntar-me a una cursa que finalment no es va fer per problemes d’organització amb l’ajuntament (parlo de la cursa de Urbanathlon).

En este cas, si que vaig poder participar, el dissabte vam sortir Laura (moltes gràcies per acompanyar-me!!) i jo cap a les Comes i quan vam arribar allí vam vore que l’ambient que se respirava era molt al pur estil espartà, la gent una mica “friky” però era perquè es posaven en lo paper. Es pintaven les cares (hi havia unes cues impresionants), es feien com a tatoos... Jo veia tots els “musculitos” i pensava, no m’hauré equivocat de cursa? Sabia que el més important no era el córrer més o menys, sinó passar les proves (en moltes d’elles treball de força), i la meua preparació no era molt adequada ja que sóc poc amic del gimnàs i del treball específic de força. De totes formes també veia algunes persones que pensava que si eren capaces d’acabar-la, jo també. El meu objectiu era únic, acabar; fent-ho el millor que pogués, però sobretot acabar!


S’aproximava el moment de sortir i començava a estar nerviós... diverses visites al lavabo, fins que va arribar el moment. Ens col·loquem a la sortida, el speaker Jonatan Cañada (20 cops campió del món de Gimnàstica Aeròbica) fent-nos fer un escalfament molt complet i finalment es dóna el tret de sortida. Els obstacles que vam haver d’anar passant van ser molt diversos (al final de la publicació deixo una fotografia amb tots els obstacles i el que era cadascun d’aquests). A part dels obstacles, entre uns i altres hi havia que córrer, i en alguns moments en unes pendents molt pronunciades.

Comencem amb un primer obstacle de tanques, on algunes s’han de passar per sobre i d’altres per baix. Després passar per un petit fossat on vaig intentar entrar cuidadosament pensant d’embrutar-me el mínim possible, i veia als altres que es tiraven sense patir de res (es notava aquí que jo era un dels novatos, ja que molts ja havien participat a la Spartan Race de Madrid). El tercer obstacle van ser més tanques (estes eren més altes); el quart obstacle carregar un tronc al coll i córrer per un sender, després entrar a un fossat, sortir d’aquest amb tot el fang que pertocava i deixar-lo a un altre lloc. Seguint amb els obstacles ens vam anar trobant amb diferents pendents pronunciades, i en una d’aquestes ens esperaven uns sacs de guix que els havíem de transportar durant un bon tros (es començava a fer llarg el camí). Més endavant un altre fossat aquest cop més llarg i amb més fondària; tot seguit pujar una pendent amb una “reixa de cordes”, pujant-la enfangats del fossat que havíem acabat de passar.

És en aquest moment quan em vaig trobar amb la situació més compromesa de la Spartan Race. Quan no passes un obstacle has de fer 30 burpees, que són 30 flexions amb el seu successiu salt en vertical (això 30 cops). L’obstacle que s’havia de passar era una estructura de ferro on solament et podies ajudar dels braços, fent força sobretot de bíceps i tríceps. El problema que hi havia era que et trobaves amb molta gent que et podia molestar pel camí, i això és el que em va passar, i per culpa d’un d’aquests, se’m van flexionar els braços i vaig estar a punt de tocar amb els peus al terra, a partir d’aquí va ser una lluita d’uns 10 segons per tornar-me a posar ben recte amb els braços fins que ho vaig aconseguir (no volia fer burpees passés el que passés, en aquest moment no!) Un cop passat aquest obstacle em vaig sentir molt satisfet i tocava seguir, quedava molt encara: més “fosos” amb filats que tallaven, passant fins i tot per baix d’un tronc on hi havia tot de fang, submergint tot el cos i nedant... equilibri en altres troncs, unes tanques metàl·liques que s’havien de passar com si fossem monos. 


Seguíem en llençar una javelina i clavar-la a una bala de palla (aquí va ser on el 90% de persones feien burpees, i jo no vaig ser menys).


Després  un altre fossat amb filferros, fer pujar un pes en unes politges que estaven totes plenes de fang i no hi havia manera d’arrencar (va costar però també la vaig passar, era important que després d’arribar al punt més alt, no et caigués de cop el pes, si el deixaves caure i no el controlaves... 30 burpees més). A continuació, un circuit d’agilitat i a partir d’aquí un llarg tros on s’havia de córrer amb diferents pendents, i aquí va ser on em van pujar els bessons; el treball que realitza el cos en aquesta cursa és total, no hi ha cap part del cos que no treballe, i s’ha d’estar molt ben preparat.


Altres proves que em vaig trobar van ser la d’arrastrar una roda de tractor, i la tornada s’havia d’arrastrar des de la corda que tenia; passar per una altra zona on hi havia fang i aigua; transportar una altra roda de tractor havent-la d’aixecar cada cop (anar i tornar); el mateix amb un tronc... i després dos de les més complicades també: quan ja estaves mort i veient que s’aproximava el final, et tornes a trobar amb un sac de sorra que has de transportar durant un llarg recorregut amb diferents tipus de pendents. A l’acabar el transport del sac, et trobes una prova que moltes persones tampoc passaven: pujar la corda. Després de tot el fet era molt difícil, i més si la corda estava plena de fang i patinava. Aquí també vaig haver de fer 30 burpees (com van costar!). I per últim ja arribes a la zona del final, on la majoria d’espectadors tenien visibilitat de les proves; allí m’esperava Laura. Primer que res ens trobàvem amb fossats i filferros per on passar, després una pujada a una reixa de cordes, una tanca solitària (però la més alta de totes), una rampa on queia aigua i patinava molt, i per últim el salt final dels troncs en foc.


En definitiva i per no fer-ho més llarg, una passada de cursa. Estic convençut que repetiré l’any que ve, i ja sé de molts que m’acompanyaran, així que l’any que ve més.

Dir que l’organització va ser molt bona, de 10. Les úniques pegues que vaig trobar van ser que durant un llarg recorregut (suposo que del quilòmetre 9 al 12 aproximadament), no hi havia gens d’aigua, cap avituallament, i amb el fang que se t’apegava al cos i el sol que queia, era asfixiant. A part d’això, no veig just que el campió de la Spartan Race Beast (la prova llarga), i campió d’Europa, hagi passat una prova com és la dels tríceps, assegut i sense passar-la treballant amb els braços; cadascú ha d’estar satisfet de com ho ha fet, però sent el que va quedar primer...

I per últim dir que un cop van sortir les classificacions, estava infinítament satisfet. Sabia que havia anat prou ràpid, però no m’esperava tant bon resultat. De la cursa on vaig participar jo, vam ser 1900 els finishers, i jo vaig quedar el 153 amb un temps de 2 hores 2 minuts 14 segons.


Recull de fotografies dels 30 obstacles que hi havia a la meva prova (fotografies extretes dels vídeos de youtube: https://www.youtube.com/watch?v=j5qKqoo9jh4 i https://www.youtube.com/watch?v=wKu81-YT6Bc )

1- 2 tanques per dalt, 2 tanques per baix
2- Fang
3- Més tanques (més altes que les altres)
4- Carregar tronc en fang i un tros per la terra
5- Sacs al coll en pendents
6- Pendent en pedres
7- Fossat
8- Pujada malla de cordes
9- Ajudar-te només amb els braços (bíceps i tríceps)
10- Aigua, filferros
11- Troncs per dalt i per baix (per baix l’aigua)
12- Córrer per aigua a altura peus
13- Passar pel terra, hi ha filferros
14- Troncs equilibri
15- Ferros per dalt (com un mono)
16- Javelina
17- Al terra filferros + croqueta
18- Politja
19- Circuit agilitat (tanques + tronc equilibri)
20- Arrastrar roda
21- Malla per l’aigua
22- Elevar i tirar roda
23- Elevar i tirar tronc
24- Carregar sac per pendents
25- Pujar la corda
26- Fossats amb filferros
27- Pujar malla de cordes i equilibri
28- Tanca solitària (la més alta de totes)
29- Pujar pendent on cau aigua i patina (ajudar-se de la corda)

30- Salt als troncs de foc

1 comentari:

  1. i l'any que ve te torno a acompanyar! (com a espectadora xD) tindreu fotos tots, estaré atenta! jaja va valdre la pena ;-)

    ResponSuprimeix