Crònica de la Reebok Spartan Race Barcelona

Resultat final: 153è classificat de 1900 finishers! Després de dies d'esperar la classificació final, ja puc dir quina posició he ocupat i fer una petita crònica de com va anar, així que començo...

El passat cap de setmana del 27 i 28 de setembre, a Les Comes (Barcelona; prop de Súria), es va disputar per primer cop la Spartan Race a Catalunya. Esta és una cursa d’obstacles que té els seus orígens a Estats Units i poc a poc ha anat agafant renom per tot el nom fins a convertir-se en una de les millors curses (sinó la millor) d’obstacles. Hi ha 3 modalitats diferents: la Sprint amb una distància aproximada de 5 kilòmetres i uns 15 obstacles; la Super amb una distància aproximada de 13 kilòmetres i uns 21 obstacles; i per últim la Beast, amb una distància aproximada de 20 kilòmetres i uns 26 obstacles.

El dissabte 27 es realitzaven les proves de Super i Beast, i el diumenge 28 la Sprint. En el meu cas vaig participar en la modalitat Super per provar com era este tipo de cursa. Cal a dir que el motiu d’apuntar-me va ser molt fortuït, ja que ho vaig trobar per un anunci del Facebook, i ja feia temps que tenia el “cuquet” de fer una cursa d’este estil, ja que a Barcelona l’any passat vaig estar a punt d’apuntar-me a una cursa que finalment no es va fer per problemes d’organització amb l’ajuntament (parlo de la cursa de Urbanathlon).

En este cas, si que vaig poder participar, el dissabte vam sortir Laura (moltes gràcies per acompanyar-me!!) i jo cap a les Comes i quan vam arribar allí vam vore que l’ambient que se respirava era molt al pur estil espartà, la gent una mica “friky” però era perquè es posaven en lo paper. Es pintaven les cares (hi havia unes cues impresionants), es feien com a tatoos... Jo veia tots els “musculitos” i pensava, no m’hauré equivocat de cursa? Sabia que el més important no era el córrer més o menys, sinó passar les proves (en moltes d’elles treball de força), i la meua preparació no era molt adequada ja que sóc poc amic del gimnàs i del treball específic de força. De totes formes també veia algunes persones que pensava que si eren capaces d’acabar-la, jo també. El meu objectiu era únic, acabar; fent-ho el millor que pogués, però sobretot acabar!

S’aproximava el moment de sortir i començava a estar nerviós... diverses visites al lavabo, fins que va arribar el moment. Ens col·loquem a la sortida, el speaker Jonatan Cañada (20 cops campió del món de Gimnàstica Aeròbica) fent-nos fer un escalfament molt complet i finalment es dóna el tret de sortida. Els obstacles que vam haver d’anar passant van ser molt diversos (al final de la publicació deixo una fotografia amb tots els obstacles i el que era cadascun d’aquests). A part dels obstacles, entre uns i altres hi havia que córrer, i en alguns moments en unes pendents molt pronunciades.

Comencem amb un primer obstacle de tanques, on algunes s’han de passar per sobre i d’altres per baix. Després passar per un petit fossat on vaig intentar entrar cuidadosament pensant d’embrutar-me el mínim possible, i veia als altres que es tiraven sense patir de res (es notava aquí que jo era un dels novatos, ja que molts ja havien participat a la Spartan Race de Madrid). El tercer obstacle van ser més tanques (estes eren més altes); el quart obstacle carregar un tronc al coll i córrer per un sender, després entrar a un fossat, sortir d’aquest amb tot el fang que pertocava i deixar-lo a un altre lloc. Seguint amb els obstacles ens vam anar trobant amb diferents pendents pronunciades, i en una d’aquestes ens esperaven uns sacs de guix que els havíem de transportar durant un bon tros (es començava a fer llarg el camí). Més endavant un altre fossat aquest cop més llarg i amb més fondària; tot seguit pujar una pendent amb una “reixa de cordes”, pujant-la enfangats del fossat que havíem acabat de passar.

És en aquest moment quan em vaig trobar amb la situació més compromesa de la Spartan Race. Quan no passes un obstacle has de fer 30 burpees, que són 30 flexions amb el seu successiu salt en vertical (això 30 cops). L’obstacle que s’havia de passar era una estructura de ferro on solament et podies ajudar dels braços, fent força sobretot de bíceps i tríceps. El problema que hi havia era que et trobaves amb molta gent que et podia molestar pel camí, i això és el que em va passar, i per culpa d’un d’aquests, se’m van flexionar els braços i vaig estar a punt de tocar amb els peus al terra, a partir d’aquí va ser una lluita d’uns 10 segons per tornar-me a posar ben recte amb els braços fins que ho vaig aconseguir (no volia fer burpees passés el que passés, en aquest moment no!) Un cop passat aquest obstacle em vaig sentir molt satisfet i tocava seguir, quedava molt encara: més “fosos” amb filats que tallaven, passant fins i tot per baix d’un tronc on hi havia tot de fang, submergint tot el cos i nedant... equilibri en altres troncs, unes tanques metàl·liques que s’havien de passar com si fossem monos. 

Seguíem en llençar una javelina i clavar-la a una bala de palla (aquí va ser on el 90% de persones feien burpees, i jo no vaig ser menys).

Després  un altre fossat amb filferros, fer pujar un pes en unes politges que estaven totes plenes de fang i no hi havia manera d’arrencar (va costar però també la vaig passar, era important que després d’arribar al punt més alt, no et caigués de cop el pes, si el deixaves caure i no el controlaves... 30 burpees més). A continuació, un circuit d’agilitat i a partir d’aquí un llarg tros on s’havia de córrer amb diferents pendents, i aquí va ser on em van pujar els bessons; el treball que realitza el cos en aquesta cursa és total, no hi ha cap part del cos que no treballe, i s’ha d’estar molt ben preparat.

Altres proves que em vaig trobar van ser la d’arrastrar una roda de tractor, i la tornada s’havia d’arrastrar des de la corda que tenia; passar per una altra zona on hi havia fang i aigua; transportar una altra roda de tractor havent-la d’aixecar cada cop (anar i tornar); el mateix amb un tronc... i després dos de les més complicades també: quan ja estaves mort i veient que s’aproximava el final, et tornes a trobar amb un sac de sorra que has de transportar durant un llarg recorregut amb diferents tipus de pendents. A l’acabar el transport del sac, et trobes una prova que moltes persones tampoc passaven: pujar la corda. Després de tot el fet era molt difícil, i més si la corda estava plena de fang i patinava. Aquí també vaig haver de fer 30 burpees (com van costar!). I per últim ja arribes a la zona del final, on la majoria d’espectadors tenien visibilitat de les proves; allí m’esperava Laura. Primer que res ens trobàvem amb fossats i filferros per on passar, després una pujada a una reixa de cordes, una tanca solitària (però la més alta de totes), una rampa on queia aigua i patinava molt, i per últim el salt final dels troncs en foc.

En definitiva i per no fer-ho més llarg, una passada de cursa. Estic convençut que repetiré l’any que ve, i ja sé de molts que m’acompanyaran, així que l’any que ve més.

Dir que l’organització va ser molt bona, de 10. Les úniques pegues que vaig trobar van ser que durant un llarg recorregut (suposo que del quilòmetre 9 al 12 aproximadament), no hi havia gens d’aigua, cap avituallament, i amb el fang que se t’apegava al cos i el sol que queia, era asfixiant. A part d’això, no veig just que el campió de la Spartan Race Beast (la prova llarga), i campió d’Europa, hagi passat una prova com és la dels tríceps, assegut i sense passar-la treballant amb els braços; cadascú ha d’estar satisfet de com ho ha fet, però sent el que va quedar primer...

I per últim dir que un cop van sortir les classificacions, estava infinítament satisfet. Sabia que havia anat prou ràpid, però no m’esperava tant bon resultat. De la cursa on vaig participar jo, vam ser 1900 els finishers, i jo vaig quedar el 153 amb un temps de 2 hores 2 minuts 14 segons.

Recull de fotografies dels 30 obstacles que hi havia a la meva prova (fotografies extretes dels vídeos de youtube: https://www.youtube.com/watch?v=j5qKqoo9jh4 i https://www.youtube.com/watch?v=wKu81-YT6Bc )

1- 2 tanques per dalt, 2 tanques per baix

2- Fang

3- Més tanques (més altes que les altres)

4- Carregar tronc en fang i un tros per la terra

5- Sacs al coll en pendents

6- Pendent en pedres

7- Fossat

8- Pujada malla de cordes

9- Ajudar-te només amb els braços (bíceps i tríceps)

10- Aigua, filferros

11- Troncs per dalt i per baix (per baix l’aigua)

12- Córrer per aigua a altura peus

13- Passar pel terra, hi ha filferros

14- Troncs equilibri

15- Ferros per dalt (com un mono)

16- Javelina

17- Al terra filferros + croqueta

18- Politja

19- Circuit agilitat (tanques + tronc equilibri)

20- Arrastrar roda

21- Malla per l’aigua

22- Elevar i tirar roda

23- Elevar i tirar tronc

24- Carregar sac per pendents

25- Pujar la corda

26- Fossats amb filferros

27- Pujar malla de cordes i equilibri

28- Tanca solitària (la més alta de totes)

29- Pujar pendent on cau aigua i patina (ajudar-se de la corda)

30- Salt als troncs de foc

Retornem a publicar...

Després de dies sense actualitzar, m'he tornat a animar, més que res per a actualitzar els diferents apartats dels resultats de Bàsquet, els resultats a les curses...

Ara que ja ha començat el setembre, ja enfrontem una nova temporada tant de bàsquet com de running. Pel que fa al bàsquet passo un altre cop a formar part de la plantilla com a jugador, cedint la fitxa d'entrenador al que serà el nostre entrenador aquesta temporada: Lluís Torres. Després de veure l'any passat com fent d'entrenador, tampoc anava tant malament, he decidit tornar a jugar sobretot pel problema de la plantilla pel que fa a poder complir en els diferents partits, ja que al final de la temporada anàvem a jugar els partits amb 6 i 7 jugadors.

Cal a dir que la temporada anterior ha segut sinó la millor, de les millors que ha fet el Sènior Masculí al poble. La primera fase vam quedar 2ns classificats empatats amb el 1r (La Selva del Camp). D'aquesta manera vam jugar la segona fase d'ascens, en comptes de jugar als grups de la Segona Territorial. Un cop a la Primera Territorial, vam tenir molts problemes de lesions i vam fer una molt mala segona fase, de totes formes la feina feta ja estava feta a l'arribar fins allí i trobar-mos amb rivals molt forts. Així el balanç de la temporada va ser molt positiu.

Resultats primera fase:

Resultats segona fase:

Pel que fa al running, enguany espero començar una nova etapa, on tindré molt més temps ja que tinc finalitzat el curs per a obtenir el Certificat de Professionalitat de Socorrista; aquesta nova etapa espero que em deixi poder anar a entrenar molt més i poder participar en moltes més curses que les de l'any anterior. La primera cita de la temporada la tindré el 27 de setembre a Les Comes (Súria - Barcelona) a la Spartan Race, modalitat Super (aproximàdament 12 quilòmetres). Aquesta cursa es la primera vegada que es fa a Barcelona, i la segona a Espanya, és una cursa d'obstacles (pujar la corda, "alambrada" de ferro a 2 pams del terra per anar tot estirat i posant-se fins a dalt de fang, etc).

En un principi la lesió als genolls que és la que més m'ha tingut apartat pel que fa al running, està en procés de desaparèixer, ja que estic esperant a què em facin unes plantilles i ja m'han informat entre traumatòleg-podòleg que podré recuperar-me bastant (és a dir que molt del dolor de la tendinits em marxarà, sinó tot, i a més podré fins i tot augmentar el meu rendiment). Per poc que sigue la millora, ja estaré satisfet després de tants anys amb aquest dolor.

Pròximament ja aniré posant resultats dels partits de bàsquet i de les diferents curses a les que espero poder anar participant... Espero que esta temporada en general sigue millor que l'anterior!

Crònica d’una Marató sense sorpreses

Este passat diumenge vaig participar a la IV Marató ciutat de Castelló (la 2a Marató on participo). Los entrenaments no van ser molt satisfactoris però tot i això anava confiat. Joaquin i jo havíem anat fent les tirades llargues junts, cosa que per a la Marató de Barcelona no havia fet, per a aquesta altra només vaig fer tirades curtes però si moltes. Per a la de Castelló en un mes només havia sortit 4 vegades així que tot i fer tirades llargues sabia que l’entrenament no era del tot bo.

Arribo el dia de la Marató i marxem els 7 del poble (Paco i Joaquin en mi, i la resta: Feliu, Neus, Mingo i Lluc). Quan arribem a Castelló ens trobem amb Chema Martínez i aprofitem per fer-nos una fotografia amb ell, mentrestant anem parlant dels objectius de cadascú. Ens preparem a la cafeteria de l’estació, deixem les bosses al guardarroba i ens posem cadascú al seu lloc. Els meus objectius per a la Marató eren 3: el primer i més important acabar-la, el segon acabar-la al costat de Joaquin (ja que havíem entrenat bastants dies junts) i el tercer intentar fer-la en menys de 3h 30min com a Barcelona.

Comencem la Marató i Joaquin i jo ens posem amb el grup de la llebre de 3:30. Anem aguantant força bé, fins i tot la llebre en alguns moments va massa ràpida, però passem la mitja marató (quilòmetre 21) en un temps exacte per a fer el 3:30 al final. Durant el km 15 les sensacions són molt bones, i per un moment em passen moltes coses al cap: perquè no vas una mica més ràpid si te sents tant còmode? Però acte seguit reflexiones i penses que et queden més de 25 km per davant i que en qualsevol moment el cos pot dir-te prou. Així que no vaig voler canviar el ritme (a Barcelona ho vaig fer i no em va anar del tot bé, tot i que vaig poder seguir igualment). Així que vaig seguir amb la llebre del 3:30 fins al quilòmetre 28, a partir d’allí em vaig adonar que no aguantaria. Justament la tirada més llarga que havia fet entrenant era la de 28 km. Aquí vaig haver de plantejar-me que fer, podia decidir entre dos coses: la primera era rendir-me (i era el més fàcil de fer), i la segona era seguir com fos, encara que fos caminant... Vaig posar-me a pensar i al meu cap només passaven pensaments com: “quanta gent mai s’apuntarà a una marató i tu ja ho has fet”, “quants comencen i pleguen a mitant”... així que em vaig dir a mi mateix que no em volia rendir, que encara que hagués de patir, acabaria, i així ho vaig intentar. La velocitat que vaig portar als següents quilòmetres ho deixa ben clar:

Després de 12 km molt complicats on en algun moment anava al trot però la major part del temps caminant, vaig arribar al quilòmetre 40. Tenia pensat només córrer els últims 200 metres però la gent no parava d’animar, una passada l’ambient. Al dorsal et posa el nom i et senties: “ànims Oriol, va que lo més difícil ja ho tens fet!”, “va que no queda res! Has d’acabar!”, i jo en alguns moments contestava: “acabar acabaré, com? No ho sé, però acabaré”. Just al quilòmetre 40 vaig voler tornar a reenganxar un poc el ritme gràcies als ànims de la gent i fins i tot dels corredors. Va ser anecdòtic que just quan vaig arrancar de nou, dos xics que m’havien passat feia un moment van parar, un dia que no podia, i jo mateix li vaig dir “va que això ja ho tenim! Pensa en la pizza i la cervesa que mos espera al final! Jo porto 12 km caminant i l’objectiu és la medalla!” i lo company va donar-me la raó i va intentar seguir com va poder.

Al final vaig acabar la marató, vaig complir el primer objectiu que tenia plantejat, però cap dels altres dos. De totes formes una cosa queda demostrada, una marató no és una cosa que s’entrena en pocs dies, requereix de constància i bons entrenos. El resultat que vaig tenir en definitiva va ser l’esperat, no em vaig sorprendre per “petar”, però sé que si vaig poder-la acabar en estes condicions, les pròximes (perquè n’hi haurà) seran millors i les portaré més ben preparades.

Pel que fa als companys, tots van aconseguir els seus objectius (pràcticament) menys Joaquin que també va petar, però com jo, va lluitar i va acabar, que quan comences una marató és el més important.

Ara a seguir treballant, i suposo que fins la de Barcelona (si tot va bé i puc entrenar-la bé, sinó a descansar).

Resultat final:

Posició 1368 de 1572, Temps: 4h 08min 18seg

Vídeo de l'arribada a meta:

http://www.corriendovoy.com/atletismo/87521/maraton-castellon-2013

Track:

http://connect.garmin.com/activity/414256402

Inici de la temporada

Ha passat l'estiu i ja hem començat la nova temporada de bàsquet. L'equip que hem format compta en noves incorporacions de jugadors, però estos ja havien jugat en natros. De moment els resultats dels dos partits han estat bons (encara que hem tingut moments molt dolents en tots dos partits).

28/09/13 -> CJ Ulldecona - CB La Selva -> 68-65

05/10/13 -> Manyanet Reus B - CJ Ulldecona -> 52-65

El proper partit serà contra el Móra d'Ebre el pròxim dissabte a casa. I després contra el CB Valls també a casa.

Durant estos mesos ja he finalitzat de cursar el Màster en Tecnologia Educativa i també he aconseguit el títol del nivell 2 d'entrenador de bàsquet; actualment he començat una nova etapa tornant a posar-me a estudiar per a unes possibles oposicions i seguint com a entrenador.

En temes del running m'estic preparant per a la Marató de València, primer que res intentant tornar a agafar una mica de seguida per anar a córrer, i després intentaré marcar-me l'objectiu de les 3 hores 30 minuts. Em queda un mes i una setmana, i la companyia de Joaquin Sauch serà bona! Ja vorem que tal mos anirà!

Estiu

Després de tres mesos, reenprenem un altre cop l'actualització del Blog. Durant estos mesos s'ha acabat la temporada de bàsquet (al final en uns resultats satisfactoris), recuperant a moltes de les lesions que vam tenir. També ja ens estem plantejant quin serà l'equip de la propera temporada, i pensem que pot ser una temporada molt, molt bona (amb noves incorporacions a l'equip, algunes que ja van estar-hi).

A part d'això, ja han passat els 6 mesets del Decathlon (volant com sempre) i ara ja torno a estar de guaita, directament al poble (quin luxe!).

Pel que fa al tema de córrer... ho he deixat molt de banda, massa coses pel cap. Treballs de les assignatures del Màster, treball fi de Màster, nivell 2 d'entrenador de bàsquet, entrenaments, carnet de moto A2, organització del 3x3 de bàsquet i del campus i per acabar la feina, que sinó era el Decathlon és la de guaita... Ara a principis de juliol ja estic acabant gairebé totes les coses i per això em digno a actualitzar, encara que només sigue per fer-ne cinc cèntims. Espero la setmana que ve tornar-me a posar en forma, que em fa falta!

I a seguir preparant la temporada pròxima, tot i que abans ve el Campus, ja que el 3x3 ja està fet i va ser un èxit!

Primera Marató -> 3 hores 29 minuts 36 segons

A hores d’ara ja puc dir que he completat la primera Marató! Després del mes i mig sense entrenar per la tendinitis i decidir de fer menys temps del que volia en un principi (i m’estava preparant), les sensacions van ser bones i el més important és que la vaig acabar.

Van ser moments de nervis abans de donar el tret de sortida, però un cop arrencar (sense les cintes que sempre porto als genolls, se’m van oblidar...) vaig veure que no em feien mal els genolls, per estrany que era. Vam anar tirant Paco, Joaquin i jo els 3 junts; en alguns moments algú tirava més però sempre acabàvem estant junts. A l’arribar a la mitja marató, em notava còmode i trobava que el ritme en alguns moments baixava, així que vaig intentar mantenir-lo pensant que així podria arribar a fer més bon temps, però al cap d’1-2 km vaig veure que no estava acostumat a fer tanta distància (mai havia fet 42km, el meu màxim eren 26), així que vaig decidir frenar una mica, em van passar els dos companys i vaig veure com marxaven i no podia seguir-los. És una diferència mínima però anar 1 segon més ràpid o menys es nota i molt.

Vaig anar tirant, pendent tota l’estona del crono (que per cert, com sempre, se m’havia parat i ja havia perdut la referència exacta del temps que estava fent, em ballava 1-2 minuts). Com dia estava tota l’estona pendent del crono pensant, va només em queden 15 km, va, ara 14,5, ara 14... i així sense parar (era una mica de massoca però tampoc m’anava tant malament). A més la gent t’animava i molt!

El temps/distància em passava bastant lent, però el meu objectiu era clar, acabar; i a partir d’aquí si podia fer menys de 3h 30min, millor que millor. Així que anar tirant, però a falta de 13km em noto un dolor intens al dit menut del peu dret, una llaga... i faltant 13 km...

Quan faltaven 5 km va ser el millor moment de tota la cursa, fins i tot millor que l’arribada a meta. Va ser un moment en què el meu cap estava com volant, pensant en el poc que em quedava, el munt de gent que animava, veure tothom que corria que anaven en un mateix objectiu, acabar; això em feia emocionar i molt, i el màxim va ser quan alguna persona del públic (ho feia molta gent), sense conèixer-te et cridava “va ànims Oriol que ja està!”, gràcies al nom que teníem al dorsal. Això més el que el meu cap pensava i veia de la gent que corria... va fer que se’m posessen els ulls plorosos, no em va caure la llagrimeta però poc va faltar!

Dixant de banda l’apartat sentimental, seguia aguantat el dolor del peu fins que a falta d’uns 2 km em noto com si el dit menut em ballés, vaig suposar que la llaga havia reventat (així va ser, ja que a l’acabar entre fisios i podòlegs m’ho van arreglar).

Total que finalment vaig creuar la meta, i no s’havia que fer, si riure, plorar... així que em vaig dignar a mirar la gent com s’abraçava, com altres ploraven de l’emoció, altres queien al terra... El fet de creuar la meta és una sensació indescriptible, només ho entenen qui ja n’ha fet alguna. Per això qualsevol que volgueu fer-ne, ànims que en constància i una mica d’entreno es pot fer!

Ah! I sobre el temps que vaig fer... no tenia ni idea de quan havia fet, el marcador posava 3h 34min quan jo lo vaig creuar (més o menys) així que suposava que m'havia passat de les 3h 30min (per poc), però tampoc era qüestió de queixar-se! Total que al cap de 30 minuts de creuar la meta rebo un sms: "Felicitats Oriol Temps: 3:29:36", així que no me puc queixar! Tot complert!

Després d’acabar-la va ser molt bo veure com la gent que havíem estat “com uns cabrons” corrent durant 42 km, erem incapaços de pujar les escales de Montjuic per anar a buscar les bosses, o anar als fisios...

La tarde la vaig acabar fent una bona migdiada però después a vore lo Barça per acabar un molt bon finde en la companyia de Carles (ex-company de la uni).

A part del tema del running, durant lo mes de març també hem tingut alguns partits més de bàsquet, els quals no han anat gaire bé, seguim en moltes lesions, ens falten jugadors a molts partits... i hem hagut d’acabar algun partit jugant fins i tot en 4... Esperem ara que començarem la 2a volta, anar una mica millor, però és complicat quan als entrenos en som pocs. Paciència!

Ara este mes que ve, a tornar a enganxar una mica la rutina anant a córrer, i dos 10mil que m’esperen: la Cursa de Bombers a Barcelona el 21, i el 28 la primera Running Series que podré fer d’enguany, a Deltebre. Objectiu: baixar sempre de 40, i sent una miqueta ambiciós... buscar els 38 minuts!

Entre 3:15:00 i 3:30:00

Canvi d'objectius per a la primera Marató. Després de tenir un mes de gener molt bo en quant a entrenaments, lo mes de febrer no ha ajudat gens. Ha tornat a reaparèixer la tendinitis d'una forma molt forta (com feia anys que no notava). Sempre la tinc present, però en la intensitat d'estos dies passats ja feia molt que no. A dia d'avui encara estic resentit, així que toca cuidar-se.

Pocs entrenaments, per no dir cap (en les últimes 2-3 setmanes, un sol entrenament; a part dels de bàsquet per ajudar a l'equip sobretot ara que estem plagats de lesions). Conclusió de tot això, lo meu primer objectiu de la Marató de BCN era acabar-la i segueix sent el primer objectiu i el més important; el segon i molt més ambiciós era intentar fer un bon temps, el planning que em vaig fer em demostrava que podia aspirar a fer-ho, però ara ja impossible, les 3 hores ja no són possibles així que cal pensar en un altre. Per ara em proposo fer entre 3:15 i 3:30, però ja veurem com arribaré, esta setmana hauré de fer l'esforç d'anar a rodar per veure sensacions (no crec que siguen molt bones, ahir vam tornar a tenir partit, vaig jugar uns minuts i segueixo molt resentit).

A part d'això, al mes de gener molts bons entrenaments i fins i tot una sortideta a Benifallet (muntanya), sobretot me feia molt goig anar-hi perquè passava per un dels punts de guaita (Creu de Santos). Com sempre, la falta d'entrenament per la muntanya als últims km em va passar factura i vaig acabar amb rampes a les dos cames, però vaig poder fer igualment un bon paper.

Sobre el bàsquet, hem tingut uns dos mesos d'alt i baixos. Vam començar el gener amb un molt bon partit a casa, on vam guanyar a l'Ampolla per un contundent 82-43. Tots vam tenir minuts i tots vam anotar. Després va venir el gran "baixón". Un partit desastrós a Alcanar, on vam fer el ridícul i ens van passar per damunt, 78-64. Va continuar el "baixón" contra l'Amposta, on també vam perdre, i així vam acabar la primera fase, on podíem aspirar a jugar per l'ascens i vam acabar 4ts per jugar la següent ronda amb els de mitja taula (en realitat era el nostre lloc).

A la segona volta un mal inici també, sobretot perquè l'equip des del dia de l'Alcanar estava com desmotivat i desganat. Els dos primers partits de la 2a fase, dos derrotes, poc a poc plantant més cara i tornant a venir les ganes. El tercer partit va tornar a ser contra l'Alcanar, ja que va quedar també a mitja taula. Este era per a mi un dels partits més importants de tota la temporada. Vam fer un molt bon partit, remontant al 3r i 4t quart i forçant una prórroga que ens va acabar donant el partit. Les ganes de l'equip havien tornat i a la pista es notaven. Al partit anterior tothom tenia ganes de paraula, però físicament i moralment no.

Este finde hem tornat a jugar, ara contra el Morell, amb moltes baixes (Serra lesionat, Verdú lesionat, i Marcos i Camil en un compromís). Hem donat la cara de totes formes i hem estat al partit durant la major part d'aquest. Falta seguir treballant, però la dinàmica s'ha tornat a recuperar.

Ara a continuar en la dinàmica que portem al bàsquet, i pel que fa al Running, a veure com va l'inici de setmana i la Marató... que ja està aquí, falten 14 dies! (llàstima avui no poder anar a la primera Running Series de les TTEE del 2013, treballava al Decathlon i ja m'he perdut la 1a, encara que els resultats no haguessen estat molt bons!)

BÀSQUET

12-01-13 -> CJU - Ampolla CB -> 82-43

19-01-13 -> CB Alcanar - CJU -> 78-64

26-01-13 -> CJU - CB Amposta -> 69-75

02-02-13 -> CJU - Pobla de Montornés -> 45-55 (inici 2a fase)

16-02-13 -> CJU - CB Montblanc -> 65-68

24-02-13 -> CB Alcanar - CJU -> 54-59

02-03-13 -> CJU - CB Morell -> 66-79

CURSA

IV Cursa del Pastisset - Benfiallet -> 87è classificat - 3h 19min 18seg - 25,8km

Pre-marató

A partir d'este mes de gener m'he creat un planning per a preparar-me per al repte que tinc al cap des de fa temps: participar a una Marató. La primera part del repte és acabar la Marató, i el segon (potser una mica exagerat) és fer un bon temps. En un principi m'agradaria estar entre 3h i 3h 30min. Sé que és molt complicat baixar de 3 hores, i més si encara no n'he fet cap (i tampoc m'he preparat mai a fons per a córrer).

Així que ara que ja estic més desvinculat a la pràctica del bàsquet, a partir d'avui mateix començaré el planning. El meu objectiu era fer la Marató Costa Daurada a Tarragona (20 de gener), però tot el mes de desembre (més de 3 setmanes) he estat constipat.

Quan començava a estar recuperat, vaig anar a fer els 10kmRACC 2012 al Circuit de Montmeló, sense haver entrenat abans ni res, i el resultat va ser molt satisfactori. Vaig millorar la meva marca en 10km. Vaig sentir-me molt còmode i tot i el desnivell amb què em vaig trobar, vaig fer un molt bon temps (39min 05seg), quedant el 41è classificat de més de 2000 participants.

Després també vaig sortir amb els SudActius a fer l'últim entrenament nocturn, i aquí em vaig acabar de matar... no parava de tenir mocs, però vaig estar les 2 hores i mitja d'entrenament per muntanya bé... però l'endemà el constipat s'havia multiplicat. A partir d'aquí, antibiòtics i demés... i a fi d'any, finalment recuperat. Vaig participar a la Sant Silvestre, també em vaig sentir molt còmode físicament, però fatal en quant a respirar, m'ofegava, però vaig poder fer els 3km en 10min 7seg, quedant 2n. El 1r una llebre que apunta fort (Guillem Pujol), la joventut del poble s'anima a córrer i això és bo!

Pel que fa al tema del bàsquet vam jugar contra el Tarragona C a casa nostra, un partit que ens jugàvem seguir lluitant o mantindre la 4a posició. El resultat va ser de derrota 63 a 74. Ho vam intentar de totes les maneres, però un inici desastrós del 1r quart on els del Tarragona ho enxufaven tot, ho vam arrastrar durant tot el partit. Vam tenir moments en què ens apropàvem, però no hi havia manera, no vam estar gens encertats en el tir. 1 triple de més de 10 intents, i tirs fallats clars baix la cistella. El Tarragona en canvi més de 7 triples de pocs intents més... Al menys van quedar bones sensacions de què havíem donat el màxim.

Ara a seguir treballant, esta setmana ens ve l'Ampolla a casa, i després Alcanar a fora i Amposta a casa i final de la primera volta.

Novembre, mes de canvis

Primer que res, dir que a partir d'ara ja portaré una seguida del Blog/Diari.

Este mes de novembre ha estat un mes de molts canvis. Primer que res he passat a ser l'entrenador del Club Joventut Ulldecona (bàsquet), i només ser jugador en partits que siguéssem pocs jugadors. De moment els resultats han acompanyat bastant, 4 victòries i 1 derrota. Partits guanyats d'un avantage prou ampli, un altre guanyat d'1 punt a l'últim minut, i un altre perdut de 2 a falta de 10 segons per al final. Tot i això, molt bones sensacions i sobretot experiència, la de poder formar part d'un equip però sent l'entrenador.

També he començat el 2n curs del Màster en Tecnologia Educativa, i ja tinc moltíssima feina (sobretot del Treball final de màster, que potser en un futur serà la meua Tesi Doctoral). També estic fent el 2n nivell d'entrenador de bàsquet.

Per una altra banda m'han tornat a cridar del Decathlon i torno a estar treballant-hi com a venedor de Muntanya. L'ambient que es respira és molt bo.

I per un altre costat, el fet de deixar el bàsquet, m'ha comportat haver de canviar el meu "Planning" setmanal esportiu. Ara ja no entreno amb l'equip, només els dirigeixo, per això que ara estic anant a córrer molt més, i justament aquest mes m'he estrenat a la meua primera Mitja Marató (a Tarragona). La cursa em va encantar, va ser una experiència inexplicable, només els que els encanta el fet d'anar a córrer saben a què em refereixo. Aquí es pot veure la crònica que vaig fer a la web de SudActiu. A l'acabar la mitja m'han quedat moltes ganes de més, així que espero anar al gener a la Marató de Tarragona, 42 km ni més ni menys. Ara mentrestant he de seguir entrenant (i d'una vegada per totes fer-me un planning per anar a córrer+gimnàs; també quan dic anar a córrer, vull dir anar a córrer... més d'un dia per setmana; ja que ara anava un dia o a vegades ni això...). Ara estic esperant a veure l'horari que tindré definitiu del Decathlon per al mes de desembre, així podré confirmar la meua assistència a una sortideta que farem els SudActius pels Ports (el dia 6 de desembre) (cal a dir, que este mes també he sortit amb els SudActius a córrer per la tarde-nit amb frontals i ha estat una sortida molt bonica, a partir d'ara segur que aniré quedant a sovint amb ells/elles), i també confirmar que depenent de l'horari de la feina, aniré o no a la Cursa 10 km RACC del Circuit de Catalunya (a Montmeló).

Afegeixo els resultats dels partits de bàsquet, i el meu temps de la Mitja Marató.

BÀSQUET

03/11/12 -> CJU - CB Alcanar -> 67-60

11/11/12 -> CB Amposta - CJU -> 53-60

18/11/12 -> CB Cambrils - CJU -> 57-58

25/11/12 -> CJU - CB Salou B -> 70-72

01/12/12 -> CB Vila-Seca Blau - CJU -> 50-79

CURSES

Com encara no havia fet cap més publicació al Blog, afegeixo la meua marca personal dels 10km i la cursa de Muntanya del poble:

07/10/12 -> Running Series - La Galera -> 15è classificat - 39min 05seg - 10km (enllaç ruta)

28/10/12 -> V Cursa de muntanya d'Ulldecona -> 56è classificat - 2h 21min 49seg - 23,1km (enllaç ruta)

25/11/12 -> 21a Mitja Marató Tarragona -> 202è classificat (de 1875) - 1h 28min 14seg - 21,097 km (enllaç ruta)

Torna lo bàsquet al poble...

El passat dissabte 2 de juny, vam realitzar un amistós entre el Club Joventut Ulldecona i el Club Bàsquet Amposta. Es tractava del dia en què es va fer la diada del bàsquet al poble.

Vam jugar alguns dels jugadors que formarem part del nou equip de bàsquet del poble, i alguns que van voler guadir d'un dia de bàsquet amb els companys.

El resultat final era el que menys importava, però de totes formes, sense haver entrenat gens, ni tenir cap jugadeta, ni res de res... el resultat va ser més que satisfactori: 83 a 78 amb victòria per als locals.

Ara a esperar, que pròximament iniciarem ja la pre-temporada... amb moltes ganes de tornar a fer una pinya d'amics del món del bàsquet al poble!

Adjunto fotografia de l'equip a l'acabar el partit!